Cavallers, un nou cant cortès
Cavallers, un nou cant cortès
escolteu en el so que he après,
on acuso En Guillem pagès
i amb prou raó
perquè des que vam néixer ens tenim aversió.
Parlaré en primer lloc de mi:
sempre més li hauré d'agrair
el soldat que em va concedir,
i després jo,
en dir-li adéu, li vaig regalar un cavall bo.
De llavors que ens esbatussem
jo i el seu pare: el vell Guillem
el gran guerrer. I tots coneixem
l'ocasió,
quan vaig lluitar-hi obertament i sense por.
I abans de cloure el mes de març
vaig defensar els seus avatars
-els bons i els fets amb males arts-,
i en tal saó
pagà amb ingratitud la meva atenció.
I amb l'amor que el vassall millor
ha de tenir pel seu senyor,
pren el castell de Montmajor
al meu baró;
i emprenyat vaig retreure-li aquesta acció.
Va venir un dia a Berguedà
i la guerra vam aturar,
prô l'any treva fou en va:
com un voltor,
volia plantar a Cercs i Borredà el penó.
I Déu em va donar suport
-ja que no m'han pres ni m'han mort-
i vaig anar a presentar exhort
per traïdor
davant Mir de Lluçà, Déu li doni el millor.
La defensa fou excel·lent,
amb un brillant raonament,
no va mentir ni un sol moment:
donat que no
es dignà, ni tan sols, a fer aparició.
Pot estar del tot satisfet,
ja que per por del meu retret
ara s'ha entès i amic s'ha fet
del meu baró,
i he hagut de pagar un gran rescat per Montmajor.
I m'han dit que a més s'ha vantat
que un cavall m'havia donat,
prô menteix com un condemnat,
ja n'és de bo:
és ell qui em deu cinc-cents moltons, i no pas jo.
Ja us he dit tot allò que crec,
i el dany i el greu desassossec
i els greuges que li reconec;
-que Déu n'hi do-
i els que ell a mi em retreu des que era petitó.
Autor(es): Guillem de Berguedà,Jordi Fàbregas
