Cel de plom
Dins del meu cap, silencis
em parlen de tu,
Pensaments buits de somnis,
records del futur.
Dins del meu cor, absències,
omplen el teu buit.
Sentiments morts, palpables,
calor de marbre…
I si el cel és blau, per què?
el meu és de plom i pesa tant…
el meu és de plom i pesa tant…
el meu és de plom i pesa tant…
sense tu, pesa tant,
sense tu, al meu costat…
Et parlo i no em sents,
et miro i no em veus,
t'abraço i no hi ets,
et somio arreu.
I si el cel és blau, per què?
el meu és de plom i pesa tant…
el meu és de plom i pesa tant…
el meu és de plom i pesa tant…
El món del revés reclama
que vinguis aviat, no tardis.
El rellotge aturat espera
comptar el nostre temps.
I si el cel fos gris, per tu…
el pintaria blau ben radiant…
el pintaria blau ben radiant…
el pintaria blau ben radiant…
per tu, i amb tu,
perquè el somni pogués ser real…
el pintaria blau ben radiant (per tu)
el pintaria blau ben radiant (amb tu)
el pintaria blau ben radiant…
Et parlo i no em sents,
et miro i no em veus,
t'abraço i no hi ets…
Fins quan seràs somnis?
Autor(es): &R9
