Cercant l'Estrella Polar
Apalancat en un sofà
Mirant un prisma esviaixat
Per on pots veure el teu destí.
No tindràs dret a decidir.
Corre, corre no t’atrapin avans que caigui la nit
Escorren-te entre les ombres, reprimint aquest neguit
De ser carn de picador, de morir en qualsevol hora
De morir en qualsevol hora.
És el preu que et toca pagar per poder existir
És la vergonya aburgesada que et fan sentir.
Amunt els caps i mirant el firmament cercant l’estrella polar
No defallir i continuar cercant sense perdre l’afany
No està marcat el teu camí
Només tu sol pots construïr
Marcant el pas sense parar
I la mirada mai girar
Ets com una fulla morta
Arrossegada per el vent
Que per molt lluny que la portin segueix sempre resisten
Resistint el pas del temps, resistint l’embat del temps
Resistint el mal del temps.
És el preu que et toca pagar per poder existir
És la vergonya aburgesada que et fan sentir.
Amunt els caps i mirant el firmament cercant l’estrella polar
No defallir i continuar cercant sense perdre l’afany
