Cercles (II)
La vida no té talls
ni va en línia recta:
gira en cercles.
Correm pels seus raïls
caient i repetint,
concèntrics.
El destí ha posat les rodes
i el temps la màquina salvatge
que batega amb el teu cor
i et porta cada cop
al mateix lloc.
Cercles.
Vés amb compte, conductor,
els rails són dictadors.
No ha estat fàcil d’arribar
ni és senzill seguir endavant.
Rere un cercle, sempre un altre,
repetint camins, paisatges,
Uns daurats pel sol
i els altres cendres d’antics focs.
És trist tornar-hi,
però almenys aquest cop
duus amb tu els teus errors.
Les ferides dins la pell
com les plomes plomes d’un ocell.
Cercles.
Autor(es): Projecte 34
