Chill out jota
"El Club disposa, per als clients més sofisticats, de la sala Francesc Pujols, zona chill out, on
hom pot prendre una ratafia o bé fer-hi un tast de canapès amb essència
de bolet del dimoni. Hom, a més d'intentar seduir –sense èxit–
la noia de la barra, hi sol recitar els clàssics..., explicar sopars
de duro, practicar free jazz amb reclams de xeremies
eivissenques i, no cal dir-ho, glosar a ritme de jota."
El dj dispara una seqüència que... és matèria i és
esperit. Matèria de chill out i esperit de jota.
L'Ivó Oller entra amb la sordina mentre
la Marta Andreu, amb una melodia
morellana, es plany de tanta càmera.
La Carrau hi posa la tocateta:
"Fones i mandrons,
fones i mandrons,
pedres a la càmera..."
La Laia Carreras desgrana uns fragments
de la Retòrica Nova d'en Llull
amb algun gir irreverent, al final:
"Cagar-se amb el rei, per exemple,
no és un parlar bell, perquè és lleig
cagar-se, és lleig el rei, i encara és més
lleig això de tenir rei."
El Joan Sebastià "Tato", amb rol de baríton líric, es caga en la gorra Bartomeu...
I el Piero Pesce aprofita el tenutto per clavar-hi una melodia d'aire calabrès.
El Pep Toni des de Mallorca ens envia en mp3 el so dels xeremiers –flabiol i tamborino i
sac..., i encara una simbombeta per arrodonir-ho–.
El Pau Riba ens fa des del Maresme una sortida de cavall sicilià:
"Ens han dut aquí a patir
per mig nap, un camp de cols
i un got de vi,
per tenir dret a cagar,
posar el cul a la brisca
i ser rei d'aquesta vida
que, com diu el mestre Pujols,
a més de ser tan trista,
ens l'hem de guanyar."
I el Carles Belda, fent ruta pel Monegros
(Zugarramurdi - Sabadell - Vesasaberon - Zugarramurdi)
en pensa una, i la vesteix amb una cobleta valenciana:
"En Pujols ha enllestit
lo que en Llull ha encetat:
una religió amoral
per tota la humanitat.
Per això anant pel món,
ho trobarem tot pagat."
Autor(es): Marcel Casellas
