Claritat
Vinc d’un lloc on el soroll al etern no s’esvaeix,
on ressonen tots els plors, els sentràs per sempre més...
On els riures estridents provoquen un neguit etern,
un indret fosc i somort on només els sords poden ser reis.
Vull escapar per sempre més,
d’allà on els mals perduren no hi seré.
Vull viure en cases de paper, no deixar empremtes al camí,
no llençar mai senyals al cel, vull fer del vent el meu destí.
I mai no deixar de sentir mal quan és el que he de sentir,
però tampoc que el mal patit mai no em permeti ser feliç.
Visc cansat de tenebror, la CLARITAT retorna a mi!
Vull veure-hi clar per sempre més,
no perdre’m en un clam etern!
Ja no em podràs mai preguntar com vaig poder escapar,
els teus ulls són els que t’ho explicaran.
Mai no defugis del desig de ser feliç,
si perds el fil mai no viuràs la CLARITAT.
Autor(es): Claudio Trullén,Herba d'Hamelí
