Colors
Potser algun dia podrà tornar a ser lliure per jugar,
sense por de les mossegades del plom
ni dels trons a les mans dels seus germans.
Potser algun dia el deixarà la mare tornar a còrrer pel camp,
quan els tancs grisos se'n vagin i desenterrin les seves flors de ferro i foc.
Però avui al seu voltant, el vermell de la sang,
i el blau del dolor es barregen pèr donar color a la mort.
El taronja de l'ocàs i el blanc del matí, es confonen amb la negror
del fum a l'horitzó.
Aquests són colors que entén. Són colors que pot pintar
en el seu paper groguenc, amb els seus llàpissos gastats.
Però els colors de les banderes superen els de l'arc de Sant Martí,
i els de la pell son colors estranys, fugissers, massa complicats.
Per això avui el seu dibuix, només és vermell i blau:
el vermell li du la fam, i el blau recorda que era el color del cel.
Mentre el negre de l'odi, i el gris de la por s'apoderen del seu món,
i el fereixen de mort.
Per això avui el seu dibuix, només és vermell i blau:
el vermell li du la fam, i el blau recorda que era el color del cel.
