Com plora el mar
Com plora el mar
Com plora el mar
Com plora el mar
Com plora el mar
Quan veu un cos que cau,
un altre cos que cau
i la mort amb gust de sal
s'escola gola avall
i el fons els peixos corglaçats
imploren pietat
i Neptú impotent abaixa el cap,
fa tant de mal però és llei de mar.
No entenc aquests humans
No entenc aquests humans
No entenc aquests humans
No entenc aquests humans
No entenc aquests humans
No entenc aquests humans
No entenc aquests humans
No entenc aquests humans
No entenc aquests humans
No entenc aquests humans
Com plora el mar
Com plora el mar
Com plora el mar
I les balenes que tants cops va dibuixar
se l'emporten quan ja tot ha passat
i el mar és un mirall
i es fa un silenci llarg,
i blau.
Autor(es): Joan Dausà
