Compartint
S’ha fet tard i estan sols
en l’imponent penya-segat
i les roques supuren
una fressa suau de mar
Ha estat un dia tan gran
acompanyats dels fills i els néts celebrant
que han fet una altra volta al sol junts com sempre
des de fa seixanta anys
un gran dia de comiat
Han deixat una carta
al costat dels seus regals
on breument hi expliquen
les raons per marxar aviat
Han fet tant camí junts
que ja no entenen el futur sense l’altre
saben que la malaltia avança
i que demà els separarà
deixant les mans sense empremtes
La seva fi
no serà pas trista ni lenta
perquè l’hauran compartit
assaborint
per darrer cop els seus llavis
en un salt a l’infinit
I la nit cau tant dolça
quan s’agafen de les mans i es miren
que no calen més paraules
tan sols un gest pur d’agraïment
un gest pur d’agraïment
