Com si no fos veritat que el món s'acaba
Tot això ja se'ns vé a sobre, vell company;
s'enfila per la teulada, i a les nits omple les cases de
cornetins anglesos i flors de Sant Joan.
Mentres la gran voluptuosa, ens parla en els Cinc Idiomes;
mentres tu,
de perfil,
examines amb distància el cel obert,
i tranquils,
filosofem a les terrasses dels cafès,
més subtils,
que ens ofereixen melanconía.
I tremolant,
tots vestits de fil,
mirant a l'infinit amb galtes blanques.
Badallant,
com si sempre fóra ahir,
com si no fos veritat que el mòn s'acaba.
Hi ha molts àngels que caminen pel veïnat;
parlen de l'única vegada, i de l'encara un cop més.
Ensenyen urpes esmolades enlloc de mans;
diuen que són per arrancar-nos tot allò que ens va sobrant,
i mentres tu,
te'n rius,
i fas bromes com si fos l'únic que hi ha
a dir,
com si guardessis la joia de la veritat,
a dins,
els cofres buits de la ironia…
I tremolant,
tots vestits de fil,
mirant a l'infinit amb galtes blanques.
Badallant,
com si sempre fóra ahir,
com si no fos veritat que el mòn s'acaba.
Com si no fos veritat,
com si no fos veritat,
com si no fos veritat que el món s'acaba.
