Com tronc corrent avall
A vegades cont, històries, coses meues
Però només una digna d'escoltar
S'ajuda és un tronc quan ses aigües creixen
I el que sentiràs, és part d'un glop passat
Era ben sabut, s'amor secret li deien
passejant perduts per entre es carrerons
Ella acostuma a dur ses sabates desfetes
Com d'un fet a un dit potser hi falti algun tros
Tranquil
Saben que sabem que saben que s'estimen
Amagats com or abans de ser collar
Si és sincer es moment i està sent part de vida
Algun preu tindran ses seues a pagar
Quan es fa difícil dir ses coses bones
Embrutam paraules fins poder fer mal
El que no pot ser és viure a Ciutadella
Sense saber més del que pots escoltar
Tranquil
A vegades pens si hagués sigut per ella
Sa plaça des Pins hagués tingut més flors
Per demostrar a sa gent posant a prova un poble
ni una vida és teua però pot viure a prop
I ara que sap tothom que ses mirades pesen
Es vespre té uns carrers on no hi passa ningú
I quan passeig tot sol, sa nit de Ciutadella
És un intent callat per sabre com som jo…i tu
I quan jo vull donar sa confiança a un altre
Em deix endur fins ell com tronc corrent avall
Tranquil
