Com un llop udolant a la lluna
És la veu que crida
en el cor que ens guia,
en un món que arriba
com la nit al dia.
És la por que ens canvia
amb els cors ferits d'amor.
És el vent que bufa,
la mirada trista
de l'amor que es trenca
amb les mans que mimen.
Com un llop udolant a la lluna
amb els cors ferits d'amor.
Com s'oblida l'amor d'una vida?
Com estimes l'amor si l'oblides?
Autor(es): Carles Cuxart
