Concert a l'Europa
És la mateixa feredat que fan,
quan colpegen, les portes en la nit.
La missa negra de cent anys de jazz
la toca un blanc amb clergyman de seda.
Mentre el baix ronca
com si volgués tocar una suite de Bach,
s'endevina, darrere el cortinatge,
una figura corpulenta: Parker,
sempre a punt de salvar de la misèria
la nostra vida amb un sol cop de saxo.
El saxo, aquest llautó de pis burgès
penjat damunt del pit de seda negra,
sona més fort que la remor de veus
indiferents que vénen de la barra,
igual que una llunyana bateria.
Al centre de la llum que ara travessa
el fum davant dels focus, diu el saxo:
això sec i bellíssim que ara toco
ho pot arribar a fer, al cap dels anys,
cadascú amb la seva soledat
Autor(es): Joan Margarit,Mercedes Delclós
