Consumit

Mugroman

Tants anys vivint
una crua realitat
molt escassa de felicitat.

Subratllant els meus temors,
apartant-me de la por,
fins que un dia el meu cel es va apagar.

Tota esperança ja, se n'anirà.
No tornarà.
Les ganes de seguir i de lluitar
s'acabaran.

Tot un somni
que s'enfonsa en aquell mar
on el món et comença a oblidar.

Moltes esperances "en" salvar,
falses il·lusions que ja se'n van,
i eixa malaltia t'arriba a destrossar.