Cop de gràcia
Cop de gràcia.
Condemnat a reviure el moment en què la incertesa emmascarà el teu gest de profunda traïció, calculat maliciosament en el pitjor dels moments.
Aprofitant un instant de debilitat que et donés la possibilitat d'assestar el teu cop fatal i fugir corrent per a desaparèixer com el vent.
Mort, girant lenta, inexorablement et vas deixar dur per la corrent, enfonsant-te en les aigües, immòbil com un bloc de gel.
Fred, confós, inert: ferit en les profunditats de les teves entranyes, rabiós com un animal tancat dins la gàbia de la seva vergonya.
Entre les restes de les teves esperances trobes l'espurna que invoca entre les flames de mil batalles: el dimoni interior que vol arrasar-ho tot al seu pas, deslligat de tota humanitat i amb la vanitat brillant entre les mans; com si fos sang fluint lentament cap a un temple oblidat entre la pols dels teus records.
Amb el pols marcant un instint devorador cada cop més gran perds la consciència i el control sobre els teus actes i les teves decisions.
Solt i agosarat, una espiral de venjança que et conduirà a alliberar-te dels lligams que anul•laven tota debilitat.
Amb el cor bullint sents la tensió en les extremitats, rebentant tot obstacle que impedeixi alliberar-te de la frustració interior.
