Cor agre
No tinc res a veure amb tot el que ha passat
ja no vull parlar-ne
només tinc excuses per tot.
Una esquerda assenyala el punt exacte on va començar a separar-se la terra del mar.
La llum arriba pàl·lida i feble
com el meu pols lent.
Baixa a poc a poc fins que il·lumina el racó més fosc. confesso d’esquena el meu penediment.
El mar deixarà d’oferir-me tot l’espai,
m’ompliran les roques plenes d’energia i magnetisme, sota un cel elèctric.