Cor de porcellauna
Pàl•lida quan hi ha neu,
Abstracte i impacient et veus.
Plores i somrius al mateix temps que pots odiar-te,
Alces la mirada a l'univers per oblidar-te.
Camines sense direcció,
Fas voltes en un mateix racó.
Caus a terra, et proves d'aixecar i tornes a caure,
Sents que sonen veus en el teu cap ple de fantasmes.
Cor de porcellauna...
Càlida quan hi ha sol,
Abraces tot allò que es mou.
Has confós el fred per la calor i la llum per la foscor.
Creus que el món gira al teu voltant,
et sents marejada...
Cor de porcellauna…
