Corea
Corea, del mar de la xina,
tot ple de finestres,
tot són caps rodons ben amagats.
Amics només dels colibrís, de nit,
missatges reprimits, paradís dels mosquits.
Corea, desert nuclear,
segueixes orquestres, tot són nens contents ben afinats.
Amics només del compromís,
I a més tots decidits, passadís infinit.
I els dracs són la hòstia, museus de persones,
de mil i una històries que amb els anys s’han escrit.
Corea, Corea, Corea, Corea, que amb els anys s’han escrit.
Contes de corea, de nits sense llum,
festes estrangeres, dins l’hotel gegant piramidal.
I els símbols són per tot arreu,
propaganda general, hermètic paradís.
I els dracs són la hòstia, museus de persones,
De mil i una històries que amb els anys s’han escrit.
No hi ha lloc a Pyongyang, on pensar res diferent, crim de pensament.
I els dracs ho controlen tot, militars i persones,
Eterna memòria, que amb els anys s’ha destruït.
I els dracs són la hòstia, museus de persones,
De mil i una històries que amb els anys s’han escrit.
No hi ha lloc a Pyongyang, on pensar res diferent, crim de pensament.
Corea, Corea, Corea, Corea, que amb els anys s’han escrit.
