Correllengua
Ferma és la terra que m'ha vist néixer,
bonica és la llengua que he sentit parlar,
la llengua d'un poble sobirà.
Foscos els anys del passat llunyà,
foscos els dies del passat recent
i un crit constant de llibertat.
Correllengua corre, que et persegueixen de ponent,
aquells que mai no han entès els teus mots ni els teus anhels
Correllengua corre, que et persegueixen de ponent,
aquells que mai no han comprès els teus sobirans sentiments
La llengua és herència d'un passat
que molts han volgut ignorar
però que no podran fer callar.
La llengua, un signe d'identitat
d'un poble que anhela caminar
i que no podran trepitjar.
Des de Fraga a Maó, de Guardamar a Perpinyà,
s'alçarà contra el vent un clam arreu dels Països Catalans,
Correllengua corre, que jo també correré amb tu,
i si ens atrapen els de l'oest no ho dubtis lluitarem junts,
lluitarem per un demà, per la teva dignitat,
perquè els fills dels nostres fills puguin parlar en català.
Autor(es): &R9
