Cos translúcid

Abraham Rivas

Cos translúcid,
amb tu va l'esperança
ningú sap ben bé com xifrada.
Partícules fregades
amplificant en ones
un desig de dits i goles.
Un so darrere l'altre
es van desvetllant
les callades veritats de sempre.
Un so darrere l'altre creix,
castell en l'aire,
la música com a lloc possible.
Cos vibrant,
pulsació de les ànimes.
Pont de solituds despertes.
Deixant de llum
que il.lumina el silenci,
estel de voluntats enceses.
Un so darrere l'altre
vaig conjurant
un neguit a prova de nits.
Un so darrere l'altre creix,
colorit i alt com un crit,
un ferotge anhel de vides.
En la precària vida d'uns minuts
estalviada al temps per una cançó
podria salvar-se tot allò que som.
En la precària vida d'uns minuts
podria dir un poc del que vull dir.
Podria voler dir almenys allò que dic
en la precària vida d'uns minuts.