Crítica de la raó pura

Pep Sala

Provaré de compendre com Sense saber el camí
Sense donar gaires voltes La vida m'ha dut aquí
Un dia te n'adones Que de pressa han passat
Tots els anys de la vida I ningú no t´ha avisat

Un principi de "locura"
Em fa perdre la raó
Jo critico la raó pura
Que em fa por
I el món em cau a sobre
De cop em sento perdut
Tan a prop del precipici
Salto al buit

Enmig de les paraules Buscaré un sentit
Que justifiqui els meus actes I tot el que no he dit
I tu esperes i esperes Que algú et porti el futur
Però tu saps que els anys passen I cada dia és més curt

Mil imatges passen volant
I em ceguen els ulls
No puc veure que hi ha al davant
I salto al buit