Cuc de seda
Ajaguda al llit,
sense moure les pestanyes,
la ment beu blanc.
Les flors dels llençols
ballen danses amb culleres
en un racó.
Voldria picar de mans
per obrir totes les portes
i que el vent s'hi escolés.
He aturat el temps amb un
repunt de memòria:
cinc minuts més.
El cor insubmís,
l'únic òrgan que es belluga.
No, ara no.
Prohibit el neguit
de la pressa mafeinera
que s'arronsa als coixins.
Immòbil i flotant,
perdudes les coordenades,
visc a fora del jo
Em repasso a fons
i sargeixo les costures.
Tot és molt confús.
Amb el nòrdic rebregat,
a fora només miols de gat,
la llum em palpa sota el nas,
no tinc ni esma per cridar.
El cuc ja fila el seu sedàs,
no tinc ni esma per cridar.
No tinc ni esma per cridar.
No tinc ni esma per cridar.
