Cucs

Los Draps

Sempre cau, sempre entropesse,
però a ell no li interesse, no se parle en la vergonya
ni trafique amb los parents.
Si escopinye fills de pedres
apareixen grapes seques amanides per les herbes
de les eres i els bancals.

Sempre cau, sempre travesse,
i si veu que no t'enteres te condemne a un mes d'abril
entre “txaparrons” de vi.
De bidons plens de fal·làcies com les que me conte a mi,
les desgràcies són així,
entre roques creix lo pi.

Mates rates, núvols revellits en rom,
farinetes insuflades amb la mel dels polls,
caminàvem per una “almendrera”.

Sonen gaites, denunciaríem a la llum del sol,
que se descuidon los que creguen que matino jo,
que sóc fill d'una lluna tan plena
que aguanto la pena entre biga i tauló.

Mates rates, núvols revellits en rom,
farinetes insuflades amb la mel dels polls,
caminàvem per una “almendrera”.

Sonen gaites, denunciaríem a la llum del sol,
que se descuidon los que creguen que matino jo,
que sóc fill d'una lluna tan plena
que aguanto la pena entre biga i tauló.

Sempre cau i no s'estresse
i fa de tripes los pulmons, amb foradets com xumeneres
per los que fa brotar el fum.
Senyals que et criden a tu,
i és que vol tornar-te a veure, perquè el que no corre vole,
les “leccions” des de menuts.

Mates rates, núvols revellits en rom,
farinetes insuflades amb la mel dels polls,
caminàvem per una “almendrera”.

Sonen gaites, denunciaríem a la llum del sol,
que se descuidon los que creguen que matino jo,
que sóc fill d'una lluna tan plena
que aguanto la pena entre biga i tauló.