Dalt de la torre de guaita
Hem de trobar, amic meu una forma d'eixir.
Tanta confusió em descentra necessite un respir.
Els nobles beuen el meu vi, els llauradors sembren blat,
ningú d'ells té clar avui el que tot això ha costat.
Company, no t'alteres respongué canviant el to.
Hi ha molts ací que pensen que la vida és sols un joc.
Però tu i jo ho tenim clar I poden eixir guanyant,
així que ara anem al gra perquè el temps se'ns està esgotant
Dalt la torre de guaita el príncep mirava el camp.
Veia els nobles a cavall i els criats a peu descalç.
Fora en la distància es sentia un gat cerval,
dos genets s'apropaven I el vent començà a xiular.
Tan sols tinc una guitarra, tres acords i un cor pur.
Tan sols tinc una guitarra, la resta et toca a tu
Autor(es): Bob Dylan
