David contra Goliat

Abraham Rivas

El teu món, de cap a cap, tenia la mida d'un full.
Tot t'entrava pels ulls i esclatava al dibuix.
Oh, quin perfecte assaig de la felicitat!
Tot semblava ben senzill, encara no fa tants anys.
Errors de càlcul amb els quals vivim.
Fins que un dia vas copsar que no estaves sol,
o que potser sí estaves sol -ben mirat era estrany.
Tot deixà de ser senzill en aquell precís instant,
però tu cremares tots els ponts per a salvar aquell infant.
Calibrant les conseqüències d'un vol massa rasant,
entre el desig de creure i de fugir,
resistires un llarg estiu i tocares el dos.
Ja no et cabien al pit tantes emocions.
A l'insòlit renou d'un món malcarat,
vas tastar la desil·lusió i veieres gairebé de tot.
I allò que no esperaves: trobar-te a tu mateix,
cercant el teu Goliat particular.
De ben segur no era això el que havies somiat.
El dibuix va eixir tort, encara t'ha de fotre al cor.
Que si així és com tothom aprén com va tot,
que si no hi ha altra opció, però tu saps que no es això.
Coses que diu la gent molt sovint.
Aquell nen ja sap el preu que costa estimar
i molt més que no diu. S'ho fa com s'ho fa.
Potser sí que hi haja un pla per a cadascú:
bon viatge pel desert, David contra Goliat.