De dalt a baix
Tot era igual..
Tot va canviar...
Una vegada, una entre tantes
una més però va ser especial
una i cap altre, una vegada
quan de sobte tot va canviar...
sense avís, sense temps, tot va canviar.
Va ser un gran canvi, d'una vegada
tota la gent va embogir,
abans ja que no eren gaire normals
com a mínim estaven centrats...
amb un cap, dues mans, i un nas.
I de tot, de tot el món
quelcom no va canviar
només la pluja tal com sempre
queia de dalt a baix.
Tot és mullat...
tot amarrat...
Ara la pluja, no era invisible
i tothom la volia mirar
queia com sempre, sobre les coses
mullant-ho, omplint-ho tot,
de veritat.
Sense temps, tot va canviar.
