Deies

Joan Masdéu

Deies que ningú escriuria el teu futur
i ara, és dur, però el present parla.
Deies que no et deixaries lligar curt,
però al coll hi dus un nus que et va deixant sense aire.

Deies que només et feies falta tu
i en dir-ho inclús t'ho creies.
Deies ser un home de fe, però l'has perdut.
Ets l'home absurd, aquell a qui contradeies.

Plans i conviccions i un discurs tossut.
No havies contemplat petits marges d'error
que ho canvien tot i et deixen mut.

Deies que segur que el temps ho cura tot,
però el temps fuig i els mals es queden.
Deies que cadascú es fa la seva sort;
doncs ara digues, tu què n'has fet de la teva?

Deies que no t'empassaves mai l'orgull,
però avui sents que el mastegues.
Deies que un ha de saber passar sempre full
i no recordes ni haver estat el que eres.

Fart de conviccions que et feien d'escut.
No havies contemplat petits marges d'error
que ara deixen mut el teu discurs.

Deies que no et deixaries trepitjar
com altres cucs; te'n reies.
Deies que qui s'arrossega ho paga car
i sembles un ruc que tragina misèries.

Plans i conviccions i un discurs tossut.
No havies contemplat petits marges d'error
que ho canvien tot i et deixen mut.