Deixa'm entrar

Abraham Rivas

Deixa'm entrar
No em coneixes de res,
mai no m'has vist.
Ni tu ni jo ho havíem previst.
T'inquieta el pensament?
Jo no tinc temps,
m'empeny la imatge d'un avenc.
He estat una remor,
però ja no falta molt
perquè a la fi ens mirem de front.
Tu aturaries el temps i jo
compte els segons
en una cursa sense repòs.

Deixa'm entrar, obri un poc les mans.
No saps com de freda és
la mar que estens entre tu i jo.
Deixa'm entrar, no tanques les mans.
L'oblit que intentes és una serp de plom
que es menja el teu i el meu cor.

Jo vinc d'on tu ara ets
i sé un poc més:
he vist la pols feta futur.
Tu no tens por d'això,
jo sé què tems:
no vols llegir en els meus ulls.
Però no és tracta de mi
–o no només–,
s'atansa foc per l'horitzó.
Jo només porte la cendra
i fum al cor per tota prenda,
i ja no puc reprimir el pas i el crit

Deixa'm entrar, obri un poc les mans.
El monstre que ara veus
està amarat de por.
Deixa'm entrar, no tanques les mans.
L'oblit que intentes és una serp de plom
que es menja el teu i el meu cor.

Deixa'm entrar, obri un poc les mans.
El monstre que jo sóc
només el fem tu i jo.
Deixa'm entrar, no tanques les mans.
L'oblit que intentes és una serp de plom
que es menja el teu i el meu cor.

Deixa'm entrar, obri un poc les mans.
No saps com de freda és
la mar que estens entre tu i jo.
Deixa'm entrar, no tanques les mans.
L'oblit que intentes és una serp de plom
que es menja el teu i el meu cor.