Deixeu que el vent retorne al meu país
Mai no han viscut als carrers que vivim,
mai no han cantat les mateixes cançons,
bramen rialles d'una perversa idea…
El poble no suporta més raons!
Han dibuixat els seus rostres inversos
sobre despulles d'un fals món alié,
no els espereu parlant la nostra llengua…
això són figues d'un altre paner!
Viurem demà el triomf, l'al·legoria,
guanyarem ferms la lluita en el camí,
la negació del poble és tirania…
Deixeu que el vent retorne al meu país!
No els fa paor signar amb la corbata,
ni les mentides, ni les ostentacions,
han menystingut el dret de la paraula…
El poble ja coneix les intencions!
Segellarem les mans en una causa
perquè no ens roben la identitat,
tenim la història, el temps i l'esperança…
I el cant dels versos per la llibertat!
Viurem demà el triomf, l'al·legoria,
guanyarem ferms la lluita en el camí,
la negació del poble és tirania…
Deixeu que el vent retorne al meu país!
Autor(es): Artur Àlvarez
