Del que hem perdut

Esteve de Franc

Sé del món que hem perdut
Si l'aire es torna fam
I en el cel un núvol brut
És pluja que porta sang

Sang del cos vençut
Cansat en lenta espera
Ulls que miren clucs
La sort que mou la terra
I l'amor

Sé del foc que es torna mort
I vida que perd l'alè
Cendres que cremen les flors
I mal vent si ve el fred

Fred de solitud
En cors amagats del vent
Temps perquè l'oblit
Recordi el que ens és etern
I l'amor

Un record en el pit
La promesa del sol
I la joia del fruit
Ara és l'únic consol
Les paraules senceres
Se'ns faran camins
I trobarem els fills
I l'amor

Sé de l'aigua que no es beu
Del dia que no ha sigut
D'homes que mai no són fets
Fets del temps, que no és res

Res és molt, si és prou
Per viure i restar dret
Dret que l'univers
Escup en milers d'estels
I l'amor