Demà
Traurà riquesa de les pedres,
xuclarà l'aire dels jardins,
eixugant rius, fent carreteres,
construint ponts, posant barreres...
així i tot no és feliç.
jugarà a viure sense pressa,
respirant l'aire dels camins,
per poc que tengui l'interessa
conversar un poc i escoltar el vespre...
i diu que això el fa feliç.
demà vull saber on anar, vull saber riure un poc .
demà vull saber caminar, vull saber anar a un lloc.
demà vull saber recordar, vull saber somniar,
vull poder despertar, obrir els ulls sense por,
donar-te la mà i que hi trobis el cor.
vivia de pressa fent carreres
ansiant poder, bevent doblers,
consumint vida sense créixer,
morint des del moment de néixer
perdent-ho tot per fer primer.
com el qui no té res a perdre
que cada dia neix i creix,
de la il·lusió en fa esperança,
de l'esperança una rialla
a cada racó de la pell.
demà vull saber on anar, vull saber riure un poc .
demà vull saber caminar, vull saber anar a un lloc.
demà vull saber recordar, vull saber somniar,
vull poder despertar, obrir els ulls sense por,
donar-te la mà i que hi trobis el cor.
Autor(es): Katau
