De mans dels déus
El teu somriure
mentre corríem per avall
els teus cabells molls arrissant-se
tanques d'anuncis
que de prop perden sentit
fent un racó absurd i íntim.
Instants guanyats
instants robats
de mans dels déu
somniats
instants guanyats
tot intentant
enganyar el temps.
Andanes buides
un fluorescent es queixa
el sutge negre tot ho empassa
és metafòric
una aturada en el camí
moments que obliguen a pensar-te
Instants guanyats
instants robats
de mans dels déu
somniats
instants guanyats
tot intentant
enganyar el temps.
Autor(es): Josep Thió
