Desapareixo

Joan Masdéu

Pels imants que arrosseguen els meus pols
entre el jo d'abans i el jo que no sóc

Pels encants d'un somriure maliciós
que acaben brindant per tornar a estar sol

Com una fulla que juga i acaba tremolant pels racons
Com un mirall que et despulla tergiversant-te els contorns

Quan veig que em veus, desapareixo sense fer soroll,
entre el fum dels meus versos i un munt de llums de colors

Pels instants que sacsegen el meu món
Dormiran al ras prenent-me la son

Pels amants que s'enceten els genolls,
que han jugat amb foc per ser el que no són

Pels encenalls que festejo com el més ben guardat dels tresors
fets de retalls del vestit d'una pepa maca sense cor

Quan veig que em veus, desapareixo sense fer soroll,
entre el fum dels meus versos i un munt de llums de colors