Desig de llibertat
Que puc sentir, no veus que callo, jo ja no se què dir, no veus, que estic desesperat.
Que puc cridar, la meva vida marxa i no la puc parar, però segur que tornarà.
Em vaig comprar una birra,
en un petit bar-restaurant.
Tot just quan vaig obrir-la
jo vaig començar a pensar.
Aquest sentiment de poble
que s'enveja a les ciutats,
no poden dir que no sigui nostre
perquè allà no el tenen pas.
Per poder cridar, que ens hem alliberat, que la vida ens ha salvat.
i poder mirar endavant i dir que som genials!
Que puc sentir, no veus que callo, jo ja no se què dir, no veus, que estic desesperat.
Que puc cridar, la meva vida marxa i no la puc parar, però segur que tornarà.
Però ja n'estic fart, d'haver-me d'aixecar del llit sense dormir, ho veus jo així no puc seguir.
Aquest país, em té agafat pel coll i no em deixa respirar, me'n vull alliberar.
Tot això és una conya
aquests tius s'estan encardant,
d'una societat de conya
que només vol la llibertat.
Que puc sentir, no veus que callo, jo ja no se què dir, no veus, que estic desesperat.
Que puc cridar, la meva vida marxa i no la puc parar, però segur que tornarà.
Però ja n'estic fart, d'haver-me d'aixecar del llit sense dormir, ho veus jo així no puc seguir.
Aquest país, em té agafat pel coll i no em deixa respirar, me'n vull alliberar.
Autor(es): Veïns
