Desitge la nit

Enderrocks

El sol apareix, han fugit les ombres
I torne a estar sol.
Com si fóra un somni, quan òbric els ulls
El teu cos s’esvaneix.

Encara note la calor
Olore, estic convençut,
L’aroma a clavell que emanen els teus cabells
I pel qual m’he perdut.

Traïdora la llum, que m’allunya tant de tu.
Traïdora la nit, que s’ apodera de mi.

Desitge la nit,
On l’absència de l’aire acompassa els teus crits.
Desitge la nit,
Onejant a mitja asta els llençols del meu llit.

Les ganes de tu, de la teua boca
I la teua veu,
Em torturen com un ferro candent
Sobre la meua pell.

No busque clemència ni condol,
No busque la lluna ni els estels,
Sols busque la caiguda del sol
I que em transportes als cels.

Maleïda tu, i la vida que he perdut
Maleït de mi, que et devore sense fi.

Desitge la nit,
On l’absència de l’aire acompassa els teus crits.
Desitge la nit,
Onejant a mitja asta els llençols del meu llit.
Desitge la nit,
On rellisca, exaltat, el suor entre els teus pits.
Èxtasi diví,
Que de dia em castiga cremat pel desig.

Digues què has fet de mi,
Que sols desitge la nit.

Desitge la nit,
On l’absència de l’aire acompassa els teus crits.
Desitge la nit,
Onejant a mitja asta els llençols del meu llit.
Desitge la nit,
On rellisca, exaltat, el suor entre els teus pits.
Èxtasi diví,
Que de dia em castiga cremat pel desig.

Somni de sexe infinit,
Esclau m’has fet de la nit.

Tanca’m baix la guàrdia
De les ombres del teu cos,
On la realitat no va més enllà
D’allò que sentim entre tu i jo

I alimenta’m amb la saba
Que regalima entre els dos.
Soledat, imaginació.
Realitat, no em vulgues robar
Les nits de passió.