Després de la tempesta
La tempesta del vi m’ha allunyat de mi
i ara tant sols puc esperar.
Ens hem deixat perdre com si no ens importéssim,
passions de lluna malalta.
Tot va ser ahir, ho vam deixar morir
i ara tant sols podem esperar.
Llàgrimes dissoltes en el ridícul del cor,
sento llàstima i neguit.
Estic cansat, no tinc força,
la nit ha jugat amb mi.
Tu t’has deixat tant com jo
i ni tu ni jo no n’hem tret res.
Després de la tempesta
diuen que ve el bon temps,
però el paisatge no és el mateix,
el vent i l’aigua m’han trencat.
Ben segur sortirà el sol
però no ens farà pas llum plegats,
ens sentirem tan lluny, tan lluny d’ahir.
Que el món no se’t faci xic
ara que el tens tot per a tu,
sort, me’n vaig a dormir.
Autor(es): Roger Mas
