D'estimar-te tant
I si tanquéssim els ulls
per no mirar-nos i poder sentir l'alè,
i si obríssim les mans
per aferrar-nos als estels.
baixen tempestes que omplen de festes
les finestres que et vaig obrir al cor.
i si obríssim els ulls
per visitar-nos el somriure que hem sembrat,
i si tanquéssim les mans
per no tocar-nos més que somniant.
mirant-te als vespres, deixant les penes
que imaginant-te vas sembrar-me al cap.
i si aturéssim el temps
per adormir-nos dins les aigües del passat,
i si diguéssim al vent
que ens dugués volant cap al demà.
jo triaria un moment d'un dia
que ens veiéssim sense mirar.
i si empeguéssim el temps
per abrigar-nos de la freda soledat,
i si escoltéssim al vent
que ens conti coses per seguir jugant.
la lluna ens mira i la nit i el dia
es fonen un dins l'altre d'estimar-se
... tant.
Autor(es): Katau
