Déu és vici
Déu és vici, conec un que és novici
que sota la sotana hi té un volcà.
I sols se l'arremanga, per resar genolls a terra
i aquest fred corrent d'aire, li acarona l'ullera.
Déu és vici, jo en tinc après l'ofici,
quan la berrosterona em puja al cap.
Nombro a Nostrusenyor, quan el pistó a tots gas funciona,
i quan surt el grumolll exclamo: "Dios!, que poca estona!
Déu és vici, sens cap altre artifici.
Quants cops hem pronunciat "gràcies a Déu"?
A la fi d'una homilia o enfrascats en una orgia,
on regna la bonhor, l'amor , la pau i l'alegria.
Déu és vici, pregunta-li al Maurici!
Un any d'amor etern se li ha esvaït.
Prò ara està complagut, perquè ha trobat futura ex-dona.
Déu ha escoltat son prec perquè carai! Està molt bona!
Déu és vici, malèfic i mirífic,
i cada cop som més els parroquians,
acòlits d'aquest vici, controlant-ne el perjudici
que fa sentir-nos tots com a germans.
Que estreny amb força uns grans lligams de sang!
Que uneix més que un ménage a trois en una trinxera.
Autor(es): Quim Vila
