Diamant 232

Jordi Montañez

Agafa els nens i fuig d'aquí que ja arriben els cretins,
vés corrents cap allà baix que t’esperen els veïns.
Mira els ulls de la Dolors, té el seu home lluny, al front,
amb fusells combat la por però ella encara la duu al cos.

Els canons ja tenen néts que disparen contra drets.
No remoguis aquells fets; de l'oblit, n’han fet govern.

Avui l'Eugeni no és aquí, tant de bo no fos ferit
per poder fer-li un petó, tan sols l'últim, al seu fill.
La Mariona es palpa el cor quan rugeixen els motors,
una bomba l'ha deixada sense poder sentir el món.

Els canons ja tenen néts que disparen contra drets.
No remoguis aquells fets; de l'oblit, n’han fet govern.

Les sirenes van sonant, tothom corre a Diamant!
Sobretot apaga els llums, sota terra estem segurs
dels ocells de ferro i foc, de ferro i foc!

Agafa els nens i fuig d'aquí que ja arriben els cretins,
vés corrents cap allà baix que t’esperen els veïns.