Diari d’un maníac
en lo diari d’un maníac
al capçal del llit
pegatines i cassettes
de the cure i radiohead.
lo roll de paper de vàter
entre les revistes guarres
la cara plena de grans
i lo primer bigotet.
la movida a la ràdio
les fotos pastel
i la bola de cristal
lo tupé de rick astley.
lo viatge a madrid
en la gent de 8è
les primeres castanyades pel carrer.
i unes ganes de xingar que te cremaven
com los pitis que fumaves d’amagat
la resignació que’s minjava ton pare
condemnat a compartir lo paquet en un creep.
una crêpe no, un creep
que jo era un creep
una crêpe no, un creep.
però per més que passa’l temps enca m’inspira
la filosofia de lucky luck i de tintín
les mamelles de la dayana de v
i totes les cançonetes de parchís.
(cumpleaños feliz)
jo que sempre imaginava com seria
quan arribes a ser gran i enca’m veig com un infant
comprant un volum dels jóvenes castores
en una capa de drap de superman.
qui pugués aturar’l temps com a una peli
i quedar-me de sabrina en lo mugró
lo gol de falta de koeman l’any de wembley
o l’amèn de la primera comunió.
creep
una crêpe no, un creep
que jo era un creep
una crêpe no, un creep.
