Diàspora
Diàspora, digue'm el que sàpigues
o allunya't de mi noranta iardes
com a mínim, em vaig destrossar els denim
i les saturacions les escrivim.
Diàspora, ni els cabells ni les ungles,
com si fossis a les meves jungles,
no arribaríem a l'egregor,
la mà al pit com el Greco.
No sóc la diabetis de Phife Dawg, la paràlisi de Big Duke,
el punyal és punxegut i em fa ferida,
em porta parades cardíaques de mentida,
digue'm el que sàpigues o crida-ho.
Ba Jin, estic esperant a que em baixi,
que no em bolqui, ones desconegudes al walkie,
però em recorden a la costa, a migracions de llagosta,
jo, per això me'n gravo una petita mostra.
Les estàtues estan a la intempèrie,
se'm podreix tot des de la memòria,
recordes quan aguantava la respiració
rememorant tres vides paral·leles a la meva,
amb febre? Del penúltim orfebre a un nigerí.
Ho seguiré explicant fins que em desterrin,
em tanquin en un ferri i resin per oblidar-me,
custodiat per un gendarme,
però per si no venen a buscar-me:
Diàspora, individual, personal, solitària,
pròpia, privada, Nu Drama.
Les carreteres acostumen a estar mortes,
per això vaig demanar que m'obrissin les portes,
les del cel, en contra meu, it's the real,
la mural perdia contra el fuel.
Em pots trobar estirat sota els pneumàtics d'aquell cotxe
o en un camp de panotxes amagat amb una antorxa
sense flama, i si apujo el volum de la ràdio mòbil,
em venen aires del vostre ambient hostil.
Agafa aquesta llàntia, venen trajectes llargs,
jo guardo l'oratòria de Harpo Marx
i busco per si trobo l'aroma a planeta,
com si només reconegués silueta.
A la lluna del meu lavabo, Manaos,
diuen haver-me vist en càmeres de salaó,
al saló de casa amb problemes del first world
o a la mànega després d'unes quantes de crol.
