Dies de fira i flors
1996 eixir de casa amb 18 anys,
no va ser gens fàcil anar desfent el vincle familiar.
Descobrir Benimaclet, altra gent, altres ambients.
Plena llibertat malgrat estar descol·locat.
Quan tenia una vesprada lliure i me'n tornava al poble,
em sentia foraster, perdut, a València ciutat,
amb el temps, però, he anat fent meus carrers, places i bars.
I ara sols torne al poble de tant en tant. Anys enrere encara veig el somriure d'aquell xiquet,
que tremolava cada nit de reis en obrir els regals.
Dies llençant ploms a la mar, peixos que no tornaran.
Camins sense asfaltar formen part del passat.
Quan tenia una vesprada lliure i me'n tornava al poble,
em sentia foraster, perdut, a València ciutat,
amb el temps, però, he anat fent meus carrers, places i bars.
I ara sols torne al poble de tant en tant.
Dies de fira i flors estrenar roba quan venia el fred,
a la fira no vages si no tens diners.
Dies de fira i flors amb la humitat calada als ossos,
vesprades traduint Virgili i Plató.
Autor(es): Sergi Contrí