Diga-li
Volta pels carrers enfurismat
deixant gemecs i crits a cada pas
despertant el veïnat a cops
Dos hores enrere en aquell “antro” mig tirat
la Maria el deixava mig plorant
les infidelitats, factura l’hi han passat
D’entre els edificis brilla un vell fanal encès
que amb la seva llum de colors canviants
captiven tots els seus sentits
Com si d’un mariner que des del seu vaixell respon
a càntics de sirenes que amb tacons, i llavis carmesí
confabulen per poder-se’n enriquir
Diga-li, que no és massa tard, que vols tornar
penedit dóna-li la mà, i mira-la als ulls que anuncien un mal desenllaç
que la vida sense ella és un fracàs
Ella es pentina i es maquilla en el mirall
somriu imaginant-se’l al costat
despertant tot el seu desig
I mentre espera resignada mira a través de la finestra
i veu com ell s’endinsa sol, navegant entre les ombres d’un fanal...
Diga-li, que ara és massa tard, per continuar
ni penedit ho farà canviar, i mira’l als ulls anunciant un mal desenllaç
Just quan torna a casa, la Maria l’espera amb recança
creua el passadís sense mirar-lo amb un to despectiu
diga-li que tot va bé, que no has buscat algú amb qui poder compartir
que tot va bé, que no és massa tard
diga-li que tot va bé, que no has buscat algú amb qui poder compartir
que tot va bé, que no és massa tard
Diga-li, que no és massa tard, que vols tornar
penedit dóna-li la mà, i mira-la als ulls
diga-li, que ara és massa tard, per continuar
ni penedit ho farà canviar, i mira’l als ulls anunciant un mal desenllaç
que la vida sense ella és un fracàs
