Dil·luint
Vas triar un camí que coneixies bé,
l'altra cara de la vida, va contestar els teus crits,
diluint la teva vida amb dissolvent
per pintar la pau en un blau cel.
Crits de comprensió cridava el teu esperit,
en un món d'autodestrucció, d'autodestrucció,
tu tries si de cuina ràpida o elaboració de la casa.
posa-me-la per emportar.
Tot sovint em ve nostàlgia i et trobo a faltar,
recordo cada segon al teu costat i em costa respirar,
sé que estàs bé i tranquil,
respiro la teva tranquil·litat.
Les campanes de la llibertat van cridar aquella nit,
encara ressonen en l'espai, en l'espai.
Autor(es): Cesc
