Dimecres
Un home parla amb una ombra que no és la seva
L’herbei mullant-se amb el rou de l’albada
rega la flor nova i l’amanyaga, li fa de mare
El vent escampa les gotes d’aigua.
El sol s’aixeca endormiscat i escalfa el món
però ho fa amb desgana,
ha dormit tot l’hivern i té la claror vaga.
Els núvols sempre diran que el cel no és blau.
Finestra endins parlo pels descosits del teu vestit.
Del llit estant m’observes cara-roja, amarada de suor,
escena comentada camino fins a les puntes dels teus dits,
enfilo els teus turons i corono els teus cims de mel:
enfangats dels nostres cossos, vivim les hores mortes.
Autor(es): Jordi Vallverdú,Jordi Sucarrats, Gilles Vendranas
