Dimarts
Crec que no sabria què explicar-vos,
jo que ara dormo molt bé,
jo que fa dies que no bec res,
jo que ara somric pel carrer.
Als matins no hi ha mai tardes,
a les tardes no hi ha vesprades,
i és que, a partir d’ara,
per mi sempre serà dimarts.
Xavi, canta’m una cançó alegre!
Xavi, deixa’t estar de tallavenes.
No sé si aquesta és la més alegre,
però em fa tan feliç cantar-te-la...
Perquè ara cantem en mallorquí,
perquè la vida és bonica amb el meu polit,
perquè res, res no ens espanta
i perquè sempre serà dimarts.
Crec que no sabria què explicar-vos,
jo que ara no miro el cercle polar,
jo que ara salto com no ho havia fet mai,
jo que ara parlo l’occità.
Escric aquesta rumbeta
per poder-la cantar amb tu,
per poder molestar els veïns de baix
i perquè sempre serà dimarts.
Xavi, canta’m una cançó alegre!
Xavi, deixa’t estar de tallavenes.
No sé si aquesta és la més alegre,
però em fa tan feliç cantar-te-la...
Perquè ara cantem en mallorquí,
perquè la vida és bonica amb el meu polit,
perquè res, res no ens espanta
i perquè sempre serà dimarts.
