Dissidència Sònica

Corbs

No hi ha batecs... La gent gris pels carrers,
ni un color ni una olor. Tot estèril i mort.
Un cop sort amb el temps un so buit,
ja no surto de les quatre parets blanques de l'oblit.

I tot creix, intel·ligent, la ciutat robot insensible al so.
S'encongeix, una escena de protesta que et fa por.
Els crits t'increpen i et molesta el reso, Foc!

Incoherent, no pots limitar la música,
ignorant les melodies de protesta de la gent.
Mai callaran les veus, l'odi creix.
Per cada volta d'injustícia al coll neix un descontent.

Un enganyat menys

Dissidents del so cavalqueu el tro un dia més.
La ciutat morta es desperta per moments.
La supèrbia plora i riu embogint en un racó.
No aguantarà molt més, està morta de por!

Desterrats, vivint al descompost,
si vols treure el cap, hauràs de somriure a tot cost
Amagats, a la foscor hi ha raó,
camuflada entre les flors artificials d'un tètric bosc.

L'apatia enfonsa el món...
Respirant odi, inhalant presó.
No hi ha treves al teu nom,
només guerra a la ignorància.

Dissidents del so cavalqueu el tro un dia més...
La supèrbia plora i riu embogint en un racó...