Dona de paper
Una mirada al passat i tot sembla haver canviat,
acarones la terra que s'han emportat.
Hui la llibertat està amagada
darrere de l'última barricada.
El fum dels caiguts que s'endu el vent.
Els arbres que ho escolten escapen corrent.
Els persegueix l'àguila de la foscor,
la que trenca els arrels del nostre amor.
Corre darrere del camió,
les teues llàgrimes ofeguen la il·lusió.
I com si fores una dona de paper
la ràbia et crema i tu no pots fer res.
El riu s'endu les llàgrimes de la teua gent,
els seus cos assassinats a dret.
Els somnis de llum ara son malsons
que es moren entre els seus barrots.
I l'estel que dus teixit al teu puny
ens farà arribar molt mes lluny.
I amb força i molta insistència
aconseguirem la independència
Corre darrere del camió,
les teues llàgrimes ofeguen la il·lusió.
I com si fores una dona de paper
la ràbia et crema i tu no pots fer res.
