Dóna'm un boli
Doncs perquè sí tio, perquè em rallo i no sé perquè em rallo, joder, però mai l'encerto, sempre fallo. Quan haig de dir algo em callo, m'envalentono però em tallo, em defenc bé, crec, però em driblen fent-me un canyo. Em dutxo amb aigua freda i amb aigua calenta em banyo, reflexiono, penso, començo i mai acabo. Serà perquè no el trago o perquè em valoro massa poc, m'amago darrera la barba un covard és el que sóc. Però sort que tinc dues espatlles en les que agafar-me fort en els moments d'incertesa i en els moments que perdo el nord, aleshores el sud em pregunta tu qui ets o qui no ets, mira, jo en aquestes preguntes prefereixo fer-me el sord i continuar remant tant a babor com a estribor sense rumb fix. Perquè quan més et necessito m'expliques que tu estàs bé. No és un error sentir terror quan veig que em treus la vida i sense adonar-te me la tornes quan recordo el teu sabor. La marihuana? Amb la maria em rallo més , no paro de menjar-me el cap amb què, amb com, fins quan, potser demà, avui, buscant el perquè de tot plegat i KNY de Llobregat és un desert i les seves distàncies les medeixo per batecs però és més fàcil del que sembla i més difícil del que és . Ni és el que sé ni sé el que és i no estic embolicat però m'agradaria despertar d'aquest malson ara mateix.
Dóna'm un boli que avui necessito escriure, necessito treure'm ràpid aquest pes que porto a sobre. Sobre d'un llibre i un full quadriculat no entenc millor la realitat però em sento més alliberat.
La història es repeteix, t'enfades com un nen petit i et creus madur i jo segueixo sent un nen petit en aquest cos d'adult , un gandul, un funàmbul que fuma i funda el club de com donar-se a la fuga sense necessitat d'un buga. Recordant com es belluga suaument la teva cintura el món s'atura, sóc lent com una tortuga dins d'aquesta cruel tortura mental, un home de neanderthal al 2008, un xaval amb febre a les vacances de nadal. Deixa'm un boli per apuntar el que no està escrit, per evadir-me sobre el llit, que si els fantasmes no existeixen, perquè veig tants pels carrers? Que de cada tres que expliques set d'aquestes les conec, jo desconnecto de tu, marrec. M'assec i com Nora Jones "Thinking About You", espiral incessant criminal deambulant al tran-tran, principi I final per aquest príncep principiant proscrit de pròpia identitat, pres d'un presage passat. Tot són cares còmplices fent rotacions com òrbites a la vegada estàtiques com gárgoles tètriques. Són com uns tristos tigres a la corda fluixa de les meves mètriques.
Dóna'm un boli que avui necessito escriure, necessito treure'm ràpid aquest pes que porto a sobre. Sobre d'un llibre i un full quadriculat no entenc millor la realitat però em sento més alliberat.
Autor(es): El Nota
