Don Francisco
— Bona nit, esposa bella,
sopa i colga't de jorn.
Jo me'n vaig a la caçada,
fins demà vespre no torn.
Ella sopa i se colga,
fa lo que son marit li diu
i mentre se despullava
a les portes sent: "Obriu!"
— ¿Quién es que toca a la puerta,
que no me deja dormir?
— Senyora, soy Don Francisco,
que la vengo a divertir.
— Ahora bajan mis criadas
y le vendrán a obrir.
— Yo no quiero tus criadas,
yo solo te quiero a ti.
Davalla amb camisa blanca,
sabates xuquiu xuquiu,
i mentre li obre la porta
li apaga el candelí.
— Hala, hala, Don Francisco!
Que no ho solíeu fer així!
— Calla, que n'he mort un homo,
que seria el teu marit.
— Ah, benhaja, Don Francisco!
Ja n'haurem sortir d'un pic!
L'agafa per la mà blanca
i la tira en el jardí.
— Crida ton pare i ta mare
si et volen veure morir.
També crida Don Francisco
si l'estimes més que a mi.
— Ai, maridet, no em matis!
Tres paraules vull dir;
dones viudes i casades,
preneu exemple de mi:
si teniu el marit a fora
no vos aixequeu a obrir,
perquè jo en som aixecada
i m'ha costat es morir.
Autor(es): Popular
